Che materia stai cercando?

Diritto pubblico comparato - la libertà di associazione in Andorra Appunti scolastici Premium

Appunti di Diritto pubblico comparato per il corso del professor Clementi. Gli argomenti trattati sono i seguenti: la libertà d'associazione in Andorra, le caratteristiche della Costituzione andorrana, i "Registre d’Associacions", i sindacati, la Llei qualificada d’associacions, de 29-12-2000.

Esame di Diritto pubblico comparato docente Prof. F. Clementi

Anteprima

ESTRATTO DOCUMENTO

1. Els membres del Consell General tenen la mateixa naturalesa representativa,

són iguals en drets i en deures i no estan sotmesos a mandat imperatiu de cap

classe. Llur vot és personal i indelegable.

2. Els Consellers són irresponsables pels vots i opinions manifestats en

l'exercici de les seves funcions.

3. Al llarg del seu mandat els Consellers no podran ésser detinguts ni retinguts,

excepte en el cas de delicte flagrant. Llevat d'aquest cas, correspon decidir sobre

la seva detenció, inculpació i processament al Tribunal de Corts en Ple i el seu

judici, al Tribunal Superior.

Article 54

El Consell General aprova i modifica el seu Reglament per majoria absoluta de

la Cambra, fixa el seu pressupost i regula l'estatut del personal al seu servei.

Article 55

1. La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell General.

2. El Consell General es reuneix en sessió constitutiva quinze dies després de la

proclamació dels resultats electorals i elegeix, en la mateixa sessió, el Síndic

General, el Subsíndic General i, si és el cas, els altres membres que

reglamentàriament puguin compondre la Sindicatura.

3. El Síndic i Subsíndic Generals no poden exercir el seu càrrec més de dos

mandats consecutius complets.

Article 56

1. El Consell General es reuneix en sessions tradicionals, ordinàries i

extraordinàries, convocades segons el que es prevegi en el Reglament. Hi haurà

dos períodes ordinaris de sessions al llarg de l'any, determinats pel Reglament.

Les sessions del Consell General són públiques, llevat que el mateix Consell

General acordi el contrari per majoria absoluta dels seus membres.

28

2. El Consell General funciona en Ple i en comissions. El Reglament preveurà

la formació de les comissions legislatives de manera que siguin representatives de

la composició de la Cambra.

3. El Consell General nomena una Comissió Permanent per vetllar pels poders

de la Cambra quan aquesta estigui dissolta o en el període entre sessions. La

Comissió Permanent, sota la presidència del Síndic General, estarà formada de

manera que respecti la composició paritària de la Cambra.

4. Els Consellers poden agrupar-se en grups parlamentaris. El Reglament

preveurà els drets i deures dels Consellers i dels grups parlamentaris, així com

l'estatut dels Consellers no adscrits.

Article 57

1. Per prendre vàlidament acords, el Consell General ha de trobar-se reunit,

amb l'assistència mínima de la meitat dels Consellers.

2. Els acords són vàlids quan han estat aprovats per la majoria simple dels

Consellers presents, sense perjudici de les majories especials determinades per la

Constitució.

3. Les lleis qualificades previstes per la Constitució requereixen per a la seva

aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell

General, llevat de les Lleis Qualificades electoral i de referèndum, de

competències comunals, i de transferències als Comuns, que requereixen per a la

seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels Consellers elegits

en circumscripció parroquial i de la majoria absoluta dels Consellers elegits en

circumscripció nacional.

Capítol II. Del procediment legislatiu

Article 58

1. La iniciativa legislativa correspon al Consell General i al Govern.

2. Tres Comuns conjuntament o una desena part del cens electoral nacional

poden presentar proposicions de llei al Consell General.

29

3. Els projectes i les proposicions de llei han d'ésser examinats pel Ple i per les

comissions en la forma que determini el Reglament.

Article 59

Mitjançant llei, el Consell General pot delegar l'exercici de la funció legislativa

al Govern, la qual en cap cas podrà ésser subdelegada. La llei de delegació

determina la matèria delegada, els principis i les directrius sota els quals haurà

de regir-se el corresponent decret legislatiu del Govern, així com el termini dintre

del qual haurà d'ésser exercida. L'autorització preveurà les formes

parlamentàries de control de la legislació delegada.

Article 60

1. En casos d'extrema urgència i necessitat, el Govern podrà presentar al

Consell General un text articulat perquè sigui aprovat com a llei, en una votació

de totalitat, en el termini de quaranta-vuit hores.

2. Les matèries reservades a Llei Qualificada no poden ésser objecte de

delegació legislativa ni del procediment previst a l'apartat 1 d'aquest article.

Article 61

1. La iniciativa del projecte de Llei del Pressupost General correspon

exclusivament al Govern, que ha de presentar-lo per a l'aprovació parlamentària,

com a mínim, dos mesos abans de l'expiració dels pressupostos anteriors.

2. El projecte de Llei del Pressupost General té preferència en la seva

tramitació respecte a d'altres qüestions i es tramitarà d'acord amb un

procediment propi, regulat en el Reglament.

3. Si la Llei del Pressupost General no és aprovada abans del primer dia de

l'exercici econòmic corresponent, es considera automàticament prorrogat el

pressupost de l'exercici anterior fins a l'aprovació del nou.

4. La Llei del Pressupost General no pot crear tributs.

30

5. La Comissió de Finances del Consell General revisarà anualment el

compliment de l'execució pressupostària.

Article 62

1. Els Consellers i els grups parlamentaris tenen dret d'esmena als projectes i a

les proposicions de llei.

2. El Govern podrà sol.licitar que no es debatin aquelles esmenes que

comportin increment de despeses o disminució d'ingressos en relació amb els

previstos a la Llei del Pressupost General. El Consell General, per majoria

absoluta de la Cambra, podrà oposar-se a aquella sol.licitud amb una moció

motivada.

Article 63

Aprovada una llei pel Consell General, el Síndic General en donarà compte als

Coprínceps perquè, entre els vuit i quinze dies següents, la sancionin, promulguin

i n'ordenin la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Capítol III. Dels tractats internacionals

Article 64

1. Els tractats internacionals han d'ésser aprovats pel Consell General per

majoria absoluta de la Cambra en els casos següents:

a) Tractats que vinculin l'Estat a una organització internacional.

b) Tractats relatius a la seguretat interior i a la defensa.

c) Tractats relatius al territori d'Andorra.

d) Tractats que afectin els drets fonamentals de la persona regulats al Títol II.

e) Tractats que impliquin la creació de noves obligacions per a la Hisenda

Pública. 31

f) Tractats que creïn o modifiquin disposicions de naturalesa legislativa o que

requereixin mesures legislatives per a llur execució.

g)Tractats que versin sobre representació diplomàtica o funcions consulars,

sobre cooperació judicial o penitenciària.

2. El Govern informarà el Consell General i els Coprínceps de la conclusió dels

altres acords internacionals.

3. Per a la denúncia dels tractats internacionals que afectin les matèries

enumerades a l'epígraf 1 també caldrà l'aprovació prèvia de la majoria absoluta

de la Cambra.

Article 65

Per als interessos del poble andorrà, del progrés i de la pau internacionals, es

podran cedir competències legislatives, executives o judicials sempre que sigui a

organitzacions internacionals i per mitjà d'un tractat que ha d'ésser aprovat per

una majoria de dues terceres parts dels membres del Consell General.

Article 66

1. Els Coprínceps participen en la negociació dels tractats que afectin les

relacions amb els Estats veïns quan versin sobre les matèries enumerades en els

apartats b), c) i g) de l'article 64.1.

2. La representació andorrana que tingui per missió negociar els tractats

assenyalats en el paràgraf anterior, comprendrà, a més dels membres nomenats

pel Govern, un membre nomenat per cada Copríncep.

3. Per a l'adopció del text del tractat caldrà l'acord dels membres nomenats pel

Govern i de cadascun dels membres nomenats pels Coprínceps.

Article 67

Els Coprínceps són informats dels altres projectes de tractats i d'acords

internacionals i, a petició del Govern, poden ésser associats a la negociació si així

32

ho exigeix l'interès nacional d'Andorra, abans de la seva aprovació en seu

parlamentària.

Capítol IV. De les relacions del Consell General amb el Govern

Article 68

1. Després de cada renovació del Consell General, en la primera sessió, que se

celebrarà en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva, es procedirà

a l'elecció del Cap de Govern.

2. Els candidats han d'ésser presentats per una cinquena part dels membres

del Consell General. Cada Conseller només pot avalar una candidatura.

3. Els candidats han de presentar el seu programa i resultarà elegit aquell que,

després d'un debat, en una primera votació pública i oral obtingui la majoria

absoluta del Consell General.

4. En el cas que fos necessària una segona votació tan sols poden presentar-se

els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació.

Serà proclamat com a Cap de Govern el candidat que obtingui més vots.

5. El Síndic General comunicarà als Coprínceps el resultat de la votació perquè

el candidat elegit sigui nomenat Cap de Govern i en contrasignarà el

nomenament.

6. S'ha de seguir el mateix procediment en els altres supòsits en què quedi

vacant el càrrec de Cap de Govern.

Article 69

1. El Govern respon políticament davant del Consell General de manera

solidària.

2. Una cinquena part dels Consellers poden presentar una moció de censura,

per mitjà d'un escrit motivat, contra el Cap de Govern.

3. Un cop fet el debat entre els tres i cinc dies posteriors a la presentació de la

moció i en la forma que determini el Reglament, es procedirà a una votació

33

pública i oral. Perquè la moció de censura prosperi, caldrà el vot favorable de la

majoria absoluta del Consell General.

4. Si la moció de censura és aprovada, el Cap de Govern cessa. Tot seguit es

procedirà segons el que preveu l'article anterior.

5. No es pot presentar cap moció de censura abans que hagin transcorregut sis

mesos des de la darrera elecció del Cap de Govern.

6. Els Consellers que hagin presentat una moció de censura no en poden signar

cap altra abans que hagi transcorregut un any.

Article 70

1. El Cap de Govern pot plantejar davant del Consell General la qüestió de

confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre

una decisió de transcendència especial.

2. La confiança es considera atorgada quan, en una votació pública i oral,

obtingui la majoria simple. En cas de no obtenir aquesta majoria el Cap de

Govern ha de presentar la seva dimissió.

Article 71

1. El Cap de Govern, després d'una deliberació amb el Govern, i sota la seva

responsabilitat, pot demanar als Coprínceps la dissolució anticipada del Consell

General. El decret de dissolució ha de fixar la convocatòria de les eleccions

d'acord amb l'article 51.2 de la Constitució.

2. La dissolució no pot efectuar-se si s'està tramitant una moció de censura o

s'ha declarat l'estat d'emergència.

3. Cap dissolució no pot efectuar-se abans que hagi transcorregut un any des

de les eleccions anteriors.

Títol V 34

Del Govern

Article 72

1. El Govern es compon del Cap de Govern i dels Ministres, en el nombre que

determini la llei.

2. Sota l'autoritat del seu Cap, dirigeix la política nacional i internacional

d'Andorra. Dirigeix també l'administració de l'Estat i exerceix la potestat

reglamentària.

3. L'Administració pública serveix amb objectivitat l'interès general, i actua

d'acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a

la Constitució, les lleis i els principis generals de l'ordenament jurídic definits en

el Títol I. Tots els seus actes i normes estan sotmesos al control jurisdiccional.

Article 73

El Cap de Govern és nomenat pels Coprínceps, una vegada hagi estat elegit en

els termes previstos en la Constitució.

Article 74

El Cap de Govern i els Ministres estan sotmesos al mateix règim jurisdiccional

que els Consellers Generals.

Article 75

El Cap de Govern o, si és el cas, el Ministre responsable, contrasigna els actes

dels Coprínceps previstos en l'article 45.

Article 76

El Cap de Govern, amb l'acord de la majoria del Consell General, pot demanar

als Coprínceps la convocatòria d'un referèndum sobre una qüestió d'ordre polític.

35

Article 77

El Govern finalitza el seu mandat quan acaba la legislatura, per dimissió,

defunció o incapacitació definitiva del Cap de Govern, en prosperar una moció de

censura o perdre una qüestió de confiança. En tots els casos, el Govern segueix en

funcions fins a la formació del nou Govern.

Article 78

1. El Cap de Govern no pot exercir el seu càrrec més de dos mandats

consecutius complets.

2. Els membres del Govern no poden compatibilitzar el seu càrrec amb el de

Conseller General i només poden exercir les funcions públiques derivades de la

seva pertinença al Govern.

Títol VI

De l'estructura territorial

Article 79

1. Els Comuns, com a òrgans de representació i administració de les

Parròquies, són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat

normativa local, sotmesa a la llei, en forma d'ordinacions, reglaments i decrets.

Dins l'àmbit de les seves competències, exercides d'acord amb la Constitució, les

lleis i la tradició, funcionen sota el principi d'autogovern, reconegut i garantit per

la Constitució.

2. Els Comuns expressen els interessos de les Parròquies, aproven i executen el

pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques públiques en el seu

àmbit territorial i gestionen i administren tots els béns de propietat parroquial,

siguin de domini públic comunal o de domini privat o patrimonial.

3. Els seus òrgans de govern són elegits democràticament.

36

Article 80

1. Dins el marc de l'autonomia administrativa i financera dels Comuns, les

seves competències són delimitades mitjançant Llei Qualificada, almenys en les

matèries següents:

a) Cens de població.

b) Cens electoral. Participació en la gestió del procés i administració electorals

que els correspongui segons la llei.

c) Consultes populars.

d) Comerç, indústria i activitats professionals.

e) Delimitació del territori comunal.

f) Béns propis i de domini públic comunal.

g) Recursos naturals.

h) Cadastre.

i) Urbanisme.

j) Vies públiques.

k) Cultura, esports i activitats socials.

l) Serveis públics comunals.

2. Dins el marc de la potestat tributària de l'Estat, l'esmentada Llei Qualificada

determina les facultats econòmiques i fiscals dels Comuns per a l'exercici de les

seves competències. Aquestes facultats es referiran, almenys, a l'aprofitament i

explotació dels recursos naturals, als tributs tradicionals i a les taxes per serveis

comunals, autoritzacions administratives, radicació d'activitats comercials,

industrials i professionals i propietat immobiliària.

3. Mitjançant llei es podrà delegar a les Parròquies competències de titularitat

estatal.

Article 81 37

Amb la finalitat d'assegurar la capacitat econòmica dels Comuns, una Llei

Qualificada determina les transferències de capital del Pressupost General als

Comuns, garantint una partida igual per a totes les Parròquies i una partida

variable, proporcional segons la seva població, l'extensió del seu territori i altres

indicadors.

Article 82

1. Els litigis sobre interpretació o exercici competencial entre els òrgans

generals de l'Estat i els Comuns seran resolts pel Tribunal Constitucional.

2. Els actes dels Comuns tenen caràcter executiu directe pels mitjans establerts

per llei. Contra aquests es poden interposar recursos administratius i

jurisdiccionals per controlar-ne l'adequació a l'ordenament jurídic.

Article 83

Els Comuns tenen iniciativa legislativa i estan legitimats per interposar

recursos d'inconstitucionalitat en els termes previstos en la Constitució.

Article 84

Les lleis tindran en compte els usos i costums per determinar la competència

dels Quarts i dels Veïnats, així com les seves relacions amb els Comuns.

Títol VII

De la Justícia

Article 85

1. En nom del poble andorrà la Justícia és administrada exclusivament per

jutges independents, inamovibles i, en l'àmbit de les seves funcions

jurisdiccionals, sotmesos només a la Constitució i a la llei.

38

2. L'organització judicial és única. La seva estructura, composició,

funcionament i l'estatut jurídic dels seus membres hauran d'ésser regulats per

Llei Qualificada. Es prohibeixen les jurisdiccions especials.

Article 86

1. Les normes de competència i procediment aplicables a l'Administració de

Justícia estan reservades a la llei.

2. En tot cas, les sentències seran motivades, fonamentades en l'ordenament

jurídic i notificades fefaentment.

3. El judici penal és públic, salvades les limitacions previstes per la llei. El seu

procediment és preferentment oral. La sentència que posi fi a la primera

instància és dictada per un òrgan judicial diferent del que va dirigir la fase

d'instrucció, i sempre és susceptible de recurs.

4. La defensa jurisdiccional dels interessos generals pot efectuar-se mitjançant

l'acció popular en els supòsits regulats per les lleis processals.

Article 87

La potestat jurisdiccional és exercida pels Batlles, el Tribunal de Batlles, el

Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, així com pels

presidents respectius d'aquests tribunals, d'acord amb les lleis.

Article 88

Les sentències, un cop fermes, tenen el valor de cosa jutjada i no poden ésser

modificades o anul.lades llevat els casos previstos per la llei o quan

excepcionalment el Tribunal Constitucional, mitjançant el procés d'empara

corresponent, estimi que han estat dictades amb violació d'algun dret

fonamental.

Article 89 39

1. El Consell Superior de la Justícia com a òrgan de representació, govern i

administració de l'organització judicial, vetlla per la independència i el bon

funcionament de la Justícia. Tots els seus membres seran de nacionalitat

andorrana.

2. El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats

entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l'Administració de

Justícia, un per cada Copríncep, un pel Síndic General, un pel Cap de Govern i un

pels Magistrats i Batlles. El seu mandat és de sis anys i no poden ser reelegits més

d'una vegada consecutiva. El Consell Superior de la Justícia és presidit per la

persona designada pel Síndic General.

3. El Consell Superior de la Justícia nomena els Batlles i Magistrats, exerceix

sobre ells la funció disciplinària i promou les condicions perquè l'Administració

de Justícia disposi dels mitjans adients per al seu bon funcionament. Amb

aquesta darrera finalitat podrà emetre informes amb motiu de la tramitació de les

lleis que afectin la Justícia o per donar compte de la situació d'aquesta.

4. La Llei Qualificada sobre la Justícia regularà les funcions i competències

d'aquest Consell Superior.

Article 90

1. Tots els Jutges, independentment de la seva categoria, seran nomenats per a

un mandat renovable de sis anys, entre persones titulades en Dret que comptin

amb aptitud tècnica per a l'exercici de la funció jurisdiccional.

2. Els Presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal

Superior de la Justícia són designats pel Consell Superior de la Justícia. La

durada del seu mandat i les condicions d'elegibilitat seran determinades per la

Llei Qualificada esmentada a l'article 89.4 de la Constitució.

Article 91

1. El càrrec de Jutge és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic i amb

l'exercici d'activitats mercantils, industrials o professionals. Els Jutges són

remunerats únicament a càrrec dels pressupostos de l'Estat.

40

2. Durant el seu mandat, cap Jutge no pot ésser amonestat, traslladat, suspès

en les seves funcions o separat del seu càrrec si no és com a conseqüència de

sanció imposada per haver incorregut en responsabilitat penal o disciplinària,

mitjançant un procediment regulat per la Llei Qualificada i amb totes les

garanties d'audiència i defensa. La mateixa llei regularà també els supòsits de

responsabilitat civil del Jutge.

Article 92

D'acord amb les lleis i sense perjudici de les responsabilitats personals dels qui

els causin, l'Estat repararà els danys originats per error judicial o pel

funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

Article 93

1. El Ministeri Fiscal té la missió de vetllar per la defensa i aplicació de l'ordre

jurídic i per la independència dels tribunals i de promoure davant d'aquests

l'aplicació de la llei per a la salvaguarda dels drets dels ciutadans i la defensa de

l'interès general.

2. El Ministeri Fiscal es compon de membres nomenats pel Consell Superior de

la Justícia a proposta del Govern, amb mandats renovables de sis anys, entre

persones que reuneixin les condicions per a ésser nomenades Jutge. El seu

estatut jurídic serà regulat per llei.

3. El Ministeri Fiscal, dirigit pel Fiscal General de l'Estat, actua d'acord amb els

principis de legalitat, unitat i jerarquia interna.

Article 94

Els Jutges i el Ministeri Fiscal dirigeixen l'acció de la policia en matèria judicial

segons el que estableixin les lleis.

Títol VIII 41

Del Tribunal Constitucional

Article 95

1. El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la Constitució, actua

jurisdiccionalment i les seves sentències vinculen els poders públics i els

particulars.

2. El Tribunal Constitucional aprova el seu propi reglament i exerceix la seva

funció sotmès únicament a la Constitució i la Llei Qualificada que el reguli.

Article 96

1. El Tribunal Constitucional es compon de quatre Magistrats constitucionals,

designats entre persones de reconeguda experiència jurídica o institucional, un

per cadascun dels Coprínceps i dos pel Consell General. El seu mandat té una

durada de vuit anys i no és renovable per períodes consecutius. La renovació del

Tribunal Constitucional es farà per parts. El règim d'incompatibilitats serà

regulat per la Llei Qualificada a què fa referència l'article anterior.

2. És presidit cada dos anys pel Magistrat al qual correspongui l'esmentada

presidència segons torn rotatori.

Article 97

1. El Tribunal Constitucional adopta les seves decisions per majoria de vots.

Les deliberacions i els vots són secrets. El ponent, sempre designat per sorteig, té

vot de qualitat en cas d'empat.

2. Les sentències que estimin parcialment o totalment la demanda han

d'especificar, d'acord amb la Llei Qualificada, l'àmbit i extensió dels seus efectes.

Article 98

El Tribunal Constitucional coneix: 42

a) Dels processos d'inconstitucionalitat contra les lleis, els decrets legislatius i

el Reglament del Consell General.

b) Dels requeriments de dictamen previ d'inconstitucionalitat sobre lleis i

tractats internacionals.

c) Dels processos d'empara constitucional.

d) Dels conflictes de competències entre els òrgans constitucionals. A aquests

efectes, es consideren òrgans constitucionals els Coprínceps, el Consell General,

el Govern, el Consell Superior de la Justícia i els Comuns.

Article 99

1. Poden interposar recurs d'inconstitucionalitat contra les lleis i els decrets

legislatius una cinquena part dels membres del Consell General, el Cap de Govern

i tres Comuns. Una cinquena part dels membres del Consell General pot

interposar recurs d'inconstitucionalitat contra el Reglament de la Cambra. El

termini d'interposició de la demanda és de trenta dies des de la data de publicació

de la norma.

2. La interposició del recurs no suspèn la vigència de la norma impugnada. El

Tribunal haurà de dictar sentència en el termini màxim de dos mesos.

Article 100

1. Si en la tramitació d'un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats

sobre la constitucionalitat d'una llei o d'un decret legislatiu que sigui d'aplicació

imprescindible per a la solució de la causa, formularà escrit davant del Tribunal

Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma

afectada.

2. El Tribunal Constitucional podrà no admetre la tramitació de l'escrit sense

recurs posterior. En cas d'admissió dictarà sentència en el termini màxim de dos

mesos. 43

Article 101

1. Els Coprínceps, en els termes de l'article 46.1.f), el Cap de Govern o una

cinquena part dels membres del Consell General, poden requerir dictamen previ

d'inconstitucionalitat sobre els tractats internacionals abans de la seva ratificació.

Aquest procediment tindrà caràcter preferent.

2. La resolució estimatòria d'inconstitucionalitat impedirà la ratificació del

tractat. En tot cas, la celebració d'un tractat internacional que contingui

estipulacions que contradiguin la Constitució exigirà la reforma prèvia d'aquesta.

Article 102

Contra els actes dels poders públics que lesionin drets fonamentals, estan

legitimats per demanar empara davant el Tribunal Constitucional:

a) Els qui hagin estat part o siguin coadjuvants en el procés judicial previ al

que es refereix l'article 41.2 d'aquesta Constitució.

b) Els qui tinguin un interès legítim en relació a disposicions o actes sense

força de llei del Consell General.

c) El Ministeri Fiscal en cas de violació del dret fonamental a la jurisdicció.

Article 103

1. El conflicte entre els òrgans constitucionals es plantejarà quan un d'ells

al.legui l'exercici il.legítim per l'altre de competències que li són

constitucionalment atribuïdes.

2. El Tribunal Constitucional podrà suspendre amb caràcter cautelar els efectes

de les normes o actes impugnats i, en el seu cas, ordenar el cessament de les

actuacions que han donat lloc al conflicte.

3. La sentència determinarà i atribuirà a una de les parts la competència en

litigi.

4. L'inici d'un conflicte de competències impedeix el plantejament de la qüestió

davant l'Administració de Justícia. 44

5. La llei regularà els supòsits en els quals el conflicte es plantegi per raó del no

exercici de les competències que els òrgans mencionats tenen atribuïdes.

Article 104

Una Llei Qualificada regularà l'estatut jurídic dels membres del Tribunal

Constitucional, els processos constitucionals i el funcionament de la institució.

Títol IX

De la Reforma Constitucional

Article 105

La iniciativa de reforma de la Constitució correspondrà als Coprínceps

conjuntament o a una tercera part dels membres del Consell General.

Article 106

La reforma de la Constitució requerirà l'aprovació del Consell General per una

majoria de dues terceres parts dels membres de la Cambra. Immediatament

després la proposta serà sotmesa a referèndum de ratificació.

Article 107

Superats els tràmits de l'article 106, els Coprínceps sancionaran el nou text

constitucional per a la seva promulgació i entrada en vigor.

Disposició addicional primera

La Constitució dóna mandat al Consell General i al Govern perquè, amb

l'associació dels Coprínceps, proposin negociacions als Governs d'Espanya i de

França amb l'objectiu de signar un Tractat Internacional trilateral per establir el

45

marc de les relacions amb els dos Estats veïns sobre la base del respecte a la

sobirania, independència i integritat territorial d'Andorra.

Disposició addicional segona

L'exercici de la funció de representació diplomàtica d'un Estat a Andorra és

incompatible amb l'exercici de qualsevol altre càrrec públic.

Disposició transitòria primera

1. El mateix Consell General que ha aprovat la present Constitució obrirà un

període extraordinari de sessions, per tal d'aprovar, almenys, el Reglament del

Consell General i les lleis qualificades referents al règim electoral, les

competències i el sistema de finançament dels Comuns, la Justícia i el Tribunal

Constitucional. Aquest període de sessions finalitzarà el dia 31 de desembre de

1993.

2. En aquest període, que comença el dia hàbil següent al de la publicació de la

Constitució, el Consell General no podrà ser dissolt i exercirà totes les facultats

que constitucionalment li corresponen.

3. El dia vuit de setembre de 1993, festa de la Mare de Deu de Meritxell, el

Síndic General convocarà eleccions generals, que se celebraran dins la primera

quinzena del mes de desembre d'aquest mateix any.

4. La finalització d'aquest període de sessions implicarà la dissolució del

Consell General i el cessament del Govern, que seguirà en funcions fins a la

formació del nou, d'acord amb la Constitució.

Disposició transitòria segona

1. La Llei Qualificada relativa a la Justícia preveurà, amb esperit d'equilibri, la

designació de Jutges i Fiscals procedents dels Estats veïns mentre no sigui

possible fer altrament. Aquesta llei, així com la del Tribunal Constitucional,

regularan el règim de nacionalitat per als Jutges i Magistrats que no siguin

andorrans. 46

2. La Llei Qualificada de la Justícia habilitarà així mateix el règim transitori de

continuïtat en el càrrec d'aquells jutges que, en el moment de la seva

promulgació, no tinguin la titulació acadèmica prevista en aquesta Constitució.

3. L'esmentada Llei Qualificada de la Justícia preveurà els sistemes d'adaptació

dels processos i causes pendents al sistema judicial i processal previst en aquesta

Constitució, per tal de garantir el dret a la jurisdicció.

4. Les lleis i normes amb força de llei vigents en el moment de la creació del

Tribunal Constitucional, podran ésser objecte de recurs directe

d'inconstitucionalitat dins d'un termini de tres mesos, a partir de la presa de

possessió dels Magistrats constitucionals. Els subjectes legitimats per interposar-

lo són els previstos en l'article 99 de la Constitució.

5. Durant el primer mandat subsegüent a l'entrada en vigor de la Constitució,

els representants dels Coprínceps en el Consell Superior de la Justícia podran no

ésser andorrans.

Disposició transitòria tercera

1. Els serveis institucionals dels Coprínceps, les competències i funcions dels

quals han estat encomanades per aquesta Constitució a altres òrgans de l'Estat,

seran objecte de traspàs als òrgans mencionats. Amb aquesta finalitat, es

constituirà una comissió tècnica formada per un representant de cada Copríncep,

dos del Consell General i dos del Govern que prepararà i adreçarà un informe al

Consell General perquè, en el període esmentat en la Disposició Transitòria

Primera, s'adoptin les disposicions necessàries per fer efectius els traspassos.

2. La mateixa comissió prendrà les disposicions necessàries per posar els

serveis de policia sota l'autoritat exclusiva del Govern en el termini de 2 mesos a

partir de l'entrada en vigor de la Constitució.

Disposició derogatòria

Amb l'entrada en vigor d'aquesta Constitució queden derogades totes les

normes anteriors en allò que la contradiguin.

47

Disposició final

La Constitució entra en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial

del Principat d'Andorra.

I nosaltres els Coprínceps, després que el Consell l'ha adoptat en sessió

solemne celebrada el dia 2 de febrer de 1993, i que el Poble Andorrà l'ha aprovat

en referéndum celebrat el dia 14 de març de 1993, la fem nostra, la ratifiquem, la

sancionem i promulguem i, per a general coneixement, n'ordenem la publicació.

Casa de la Vall, 28 d'abril de 1993

François Mitterrand President de la República Francesa Copríncep d'Andorra

Jordi Farrás Forné Síndic General

Joan Martí Alanís Bisbe d'Urgell Copríncep d'Andorra

5.2 Llei qualificada d’associacions, de 29-12-2000

Data publicació BOPA: 24/01/2001

Data document: 29/12/2000

Llei qualificada d'associacions, de 29-12-2000

Llei qualificada d'associacions Atès que el Consell General en la seva sessió del

dia 29 de desembre

del 2000 ha aprovat la següent:

llei qualificada d'associacions

Exposició de motius

La regulació legal de les associacions es troba condicionada en termes generals

per la configuració

que l'article 17 de la Constitució fa del dret d'associació. Concretament, les

exigències que es

desprenen d'aquesta disposició constitucional i que ha de respectar la Llei en la

regulació general de

les associacions (sense perjudici que la regulació concreta d'algunes de les

qüestions incloses en la

Llei n'hagi de respectar d'altres) són el dret d'associació que es reconeix amb

caràcter general, amb 48

l'única limitació de la licitud de les finalitats perseguides i un registre

d'associacions, que haurà de

crear-se només als efectes de publicitat de les associacions creades.

La Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats

fonamentals feta a Roma el 4

de novembre de 1950, i ratificada per Andorra, s'integra en l'ordenament

jurídic intern i no pot ser

modificada o derogada per les lleis internes. Aquesta Convenció internacional

reconeix igualment

en el seu article 11 la llibertat d'associació, amb un contingut del qual es

desprenen els elements

que la legislació de regulació de les associacions haurà de respectar.

La Llei qualificada d'associacions reconeix el dret d'associació a totes les

persones, que inclou el de

fundar sindicats i afiliar-s'hi.

La Llei qualificada d'associacions és una llei general, que, de manera explícita o

implícita, exclou

del seu àmbit d'aplicació determinats tipus d'entitats, que responen a unes

característiques molt

diferents (col·legis professionals d'afiliació obligatòria, i societats civils i

mercantils amb ànim de

lucre, bàsicament). En resten igualment excloses les fundacions, atesa la seva

naturalesa particular,

diferent de la de les associacions.

En relació amb els partits polítics i les organitzacions empresarials,

professionals i sindicals, i

mentre no hi hagi una legislació específica, la Llei resulta en general aplicable,

i, per salvar algunes

de les característiques especials que concorren en aquestes entitats, exigides

essencialment per la

mateixa Constitució, la Llei preveu algunes normes especials, que es recullen

en les disposicions

addicionals.

La Llei qualificada d'associacions no és intervencionista ni excessivament

detallista, deixa un ampli 49

marge d'autonomia a les mateixes associacions. Es tracta d'assegurar

fonamentalment que les

associacions s'organitzin i funcionin sobre la base d'uns criteris democràtics, i

d'una manera

transparent, que garanteixi els drets i els interessos de tots els socis i atorgui

seguretat a tercers que

entrin en relació amb elles. S'estableixen, a més, normes específiques sobre les

subvencions que

puguin rebre les associacions, per assegurar una aplicació adequada dels fons

públics.

Capítol I. Àmbit i principis de la Llei

Article 1

Objecte i àmbit

1. Aquesta Llei qualificada té per objecte el desenvolupament del dret

d'associació reconegut en

l'article 17 de la Constitució i la regulació general de les associacions, sense

perjudici de la

legislació especial que reguli determinats tipus específics d'associacions.

2. Constitueix una associació, als efectes d'aquesta Llei, tota agrupació

voluntària de tres o més

persones per la qual pretenguin aconseguir, per mitjans no contraris a les lleis,

una finalitat legítima

de caràcter no lucratiu.

3. Queden exclosos de l'àmbit d'aquesta Llei els col·legis professionals respecte

dels quals

s'estableixi la col·legiació obligatòria, que es regiran per la seva normativa

específica.

4. Les associacions regulades per aquesta Llei poden realitzar activitats

econòmiques, sempre que

es moguin en el marc de les seves finalitats estatutàries i que no tinguin per

objecte, explícit o

implícit, l'obtenció de beneficis econòmics per ser repartits entre els associats.

Article 2

Normes aplicables

1. Les associacions constituïdes a l'empara d'aquesta Llei es regeixen:

a) per aquesta Llei i la resta de legislació específica aplicable

50

b) per les normes reglamentàries dictades en desenvolupament de la Llei

c) pels seus estatuts

d) pels acords vàlidament adoptats pels seus òrgans.

2. En tot cas, les associacions han d'exercir la seva activitat d'acord amb la

normativa que hi sigui

aplicable.

Article 3

Principis

1. La constitució d'associacions és lliure i voluntària.

2. Ningú pot ser obligat a ingressar o a romandre en una associació.

3. L'organització i el funcionament de les associacions han de ser democràtics.

Capítol II. Constitució de les associacions

Article 4

Titulars del dret d'associació i requisits personals

1. Poden constituir una associació:

a) Les persones de nacionalitat andorrana.

b) Les persones de nacionalitat estrangera residents legalment a Andorra.

c) Les persones jurídiques constituïdes d'acord amb la legislació andorrana.

2. Les persones estrangeres no residents poden ser membres de les

associacions, però no poden ser

elegides per als seus òrgans directius ni representar-les.

3. Per constituir una associació, llevat de les juvenils regulades a l'article 33,

cal ser major d'edat.

Els menors d'edat poden ser membres de les associacions existents, si així ho

preveuen

expressament els seus estatuts i en els termes que estableixin. Els menors

d'edat no poden elegir ni

ser elegits per als òrgans directius de les associacions de què formin part,

excepte de les juvenils.

4. La formació d'unions d'associacions es regeix per les mateixes normes que la

constitució

d'aquestes associacions.

Article 5

Acta de constitució

1. Per constituir una associació cal l'acord de tres o més persones, que

manifestin en una acta 51

fundacional la seva voluntat de constituir-la i es dotin d'uns estatuts on

s'expressin les regles

d'organització i funcionament de l'associació.

2. L' acta fundacional ha de contenir:

a) El nom i cognoms, el domicili, el número de passaport o de qualsevol altre

document oficial

d'identificació, i la data de naixement dels fundadors, si són persones físiques;

i la denominació, la

raó social, el número d'inscripció en el registre corresponent, així com les

dades personals del

representant de l'entitat per a aquest acte i l'acreditació del seu apoderament,

si es tracta de persones

jurídiques. Els estrangers han d'indicar també el seu número de passaport i, si

escau, el seu permís o

autorització de residència, si són persones físiques, i l'acreditació de la seva

constitució segons la

seva llei nacional i de la inscripció en el registre corresponent, si es tracta de

persones jurídiques.

b) La voluntat de constituir l'associació, que s'acredita per la firma de l'acta, en

el cas de les

persones físiques, i per la firma del representant i l'aportació de la certificació

de l'acord de fundar

l'associació que hagin pres els òrgans competents, en el cas de les persones

jurídiques.

c) L'aprovació dels estatuts pels quals es regirà l'associació, que han de

contenir les dades que

s'indiquen en l'article 6.

d) La designació dels membres que formaran part dels òrgans directius de

l'associació. Amb

caràcter transitori, en l'acta fundacional es pot fer constar la designació d'una

comissió gestora

provisional, que, entre les altres funcions que se li assignin, ha de proveir per a

l'elecció dels òrgans

de govern definitius de l'associació en un termini determinat.

e) El lloc i la data on s'estén el document.

52

3. Als efectes de la seva inscripció en el Registre, l'acta fundacional d'una

associació s'ha d'elevar a

escriptura pública. L'elevació a escriptura pública és gratuïta en el cas de les

associacions juvenils.

Article 6

Estatuts

Els estatuts de l'associació han de contenir:

a) La denominació, d'acord amb el que preveu l'article 7.

b) El domicili social, que ha de radicar-se a Andorra.

c) L'objecte social.

d) La durada temporal o la indicació, si és el cas, que es constitueix per temps

indefinit.

e) Les condicions d'admissió de nous socis, les causes de baixa i, si escau, el

règim disciplinari dels

associats, amb indicació de les infraccions, les sancions i el procediment

disciplinari.

f) Els drets i els deures dels associats, amb especificació, si escau, de les

diverses classes de socis, i

sempre d'acord amb el disposat en aquesta Llei respecte de les persones de

nacionalitat estrangera

no residents i els menors d'edat.

g) La composició, l'estructura, les competències i el funcionament dels òrgans

de l'associació, entre

els quals han de figurar una assemblea general, una junta directiva i una

presidència, amb aquesta o

una altra denominació, en els termes que preveu el capítol IV.

h) El procediment de reforma dels estatuts, d'acord amb el que preveu l'article

18.2.

i) El règim econòmic i patrimonial.

j) Les causes de dissolució i l'aplicació, si és el cas, dels drets de l'associació.

Article 7

Denominació

1. La denominació d'una associació no pot coincidir amb la d'una altra

registrada prèviament ni ser

tan similar que indueixi a confusió. En cas de sol·licitud simultània de registre

de dues o més 53

associacions amb la mateixa denominació, no se'n registra cap.

2. La denominació d'una associació no pot consistir en la simple menció d'un

territori, utilitzar una

expressió genèrica d'ús comú, emprar conceptes i expressions pròpies d'altres

persones ni incloure

expressions contràries a les lleis o a l'honor i als altres drets de les persones.

3. Les associacions no poden utilitzar, en la seva denominació, logotips i

símbols, i en la seva

activitat, els símbols propis de l'Estat i dels altres poders públics del Principat.

Capítol III. Registre d'associacions

Article 8

Creació del Registre d'Associacions

1. Als efectes de garantir la publicitat de les associacions, es crea el Registre

d'Associacions, com a

òrgan dependent del Govern. La seva organització i el seu funcionament, a

partir de les previsions

d'aquesta Llei, han de ser regulades per reglament del Govern.

2. Les associacions constituïdes a l'empara d'aquesta Llei s'han d'inscriure, a

efectes de publicitat,

en el Registre d'Associacions.

3. La inscripció en el Registre d'Associacions té caràcter merament declaratiu.

Les associacions no registrades es regeixen pel que disposa l'article 16

d'aquesta Llei.

Article 9

Sol·licitud d'inscripció

Per tramitar la inscripció, les associacions han de presentar a l'Oficina del

Registre:

a) L'escriptura pública de l'acta fundacional, protocol·litzada.

b) Els estatuts, signats pels membres fundadors.

c) Una certificació de la designació de les persones per ocupar els càrrecs de

l'associació, expedida

pel secretari o la persona que tingui assignades funcions equivalents.

d) Una declaració del patrimoni de l'associació, certificada pel seu secretari o la

persona que tingui

assignades funcions equivalents.

Article 10 54

Tramitació de les inscripcions

1. En un termini de 30 dies des de la presentació de la documentació indicada

en l'article anterior, el

responsable del Registre l'ha d'inscriure i ha de comunicar-ne la inscripció als

representants de

l'associació.

2. Si el responsable del Registre, dins del termini anterior, considera que

l'associació incompleix

algun dels requisits establerts en aquesta Llei per a la inscripció, comunica

aquesta circumstància

als representants de l'associació perquè subsanin els defectes advertits dins el

termini dels trenta

dies següents, amb suspensió del termini per inscriure.

3. Transcorregut el termini de subsanació sense que els representants de

l'associació hagin presentat

la documentació pertinent, l'expedient es considera caducat i s'arxiva; i

aquesta circumstància és

comunicada als representants de l'associació als quals es retorna la

documentació original

presentada. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs administratiu

davant del ministre de

l'Interior.

4. Un cop rebuda la documentació per la qual es subsanen els defectes

advertits pel responsable del

Registre, aquest inscriu l'associació en un termini de 30 dies. Si considera que

l'associació continua

incomplint els requisits per a la inscripció, ha de resoldre motivadament

denegar la inscripció en el

Registre, i notifica aquesta resolució als representants de l'associació. Contra

aquesta resolució es

pot interposar recurs administratiu davant del ministre de l'Interior.

5. Els recursos administratius previstos en aquest article tenen caràcter

potestatiu. Els interessats

poden presentar demanda judicial directa contra les resolucions

administratives corresponents pel

procediment urgent i preferent de tutela dels drets i les llibertats fonamentals.

55

6. Si el responsable del Registre considera que de la documentació presentada

per una associació

se'n desprenen indicis racionals d'il·licitud penal, ho ha de comunicar al

ministre de l'Interior, el

qual, si escau, en dóna trasllat al Ministeri Fiscal.

7. Les comunicacions i notificacions que realitzi el Registre s'adrecen als

representants de

l'associació que figurin en la documentació presentada, i al domicili social que

s'estableixi en els

estatuts.

8. La inscripció en el Registre és gratuïta.

Article 11

Inscripció d'associacions estrangeres

1. Les associacions estrangeres que disposin de seu a Andorra o que, encara

que no tinguin seu

pròpia, desenvolupin activitats socials en territori andorrà, han d'inscriure's en

el Registre

d'Associacions, en una secció especial que es portarà a aquest efecte.

2. Les associacions estrangeres han d'adjuntar a la seva sol·licitud d'inscripció

els documents

següents, certificats pel seu secretari o càrrec equivalent, i traduïts de forma

fefaent al català:

a) Còpia dels estatuts socials, amb indicació del lloc de constitució de

l'associació.

b) Constància de la seu social principal i, si és el cas, de la seu en el territori

andorrà.

c) Constància de la designació, si és el cas, de les persones per ocupar els

càrrecs directius de

l'organització de l'associació a Andorra.

d) Declaració del patrimoni de l'associació en territori andorrà, si escau.

3. En tot allò que no estigui especialment previst, la tramitació de la inscripció

de les associacions

estrangeres es regeix per les normes aplicables a les associacions andorranes.

4. L'actuació de les associacions estrangeres no inscrites en el Registre es

regeix pel que disposa

l'article 16. 56

Article 12

Actes inscriptibles

1. Les associacions inscrites han de presentar en el Registre la documentació

següent, degudament

certificada pel seu secretari o l'òrgan equivalent:

a) Els acords de modificació dels estatuts, incloent-hi la del domicili social.

b) Els acords de cessament i de nomenament dels càrrecs dels seus òrgans

directius estatutaris.

c) Les cessions i les adquisicions patrimonials.

d) Els acords de dissolució o en general, els actes que donin lloc a la seva

dissolució.

e) Qualsevol altra documentació que estableixi aquesta Llei o una altra.

2. Els actes inscriptibles només poden ser oposats davant de tercers i produir-

los efectes en contra a

partir del moment de la seva inscripció.

Article 13

Inscripcions registrals

1. Per cada associació constituïda segons aquesta Llei ha de constar en el

Registre:

a) La constitució, amb anotació de la data de l'acta de constitució presentada,

els membres

fundadors, la denominació, l'objecte social, el domicili social, els òrgans de

govern i la data de la

inscripció inicial.

b) La modificació dels estatuts, amb anotació de les dades indicades en

l'apartat anterior i de la data

de l'acord de modificació i també la data de la inscripció.

c) El nomenament i el cessament dels membres dels òrgans de govern.

d) La declaració patrimonial inicial i les seves modificacions.

e) La declaració d'utilitat pública, si és el cas.

f) La impugnació dels acords de l'Assemblea General i de la Junta Directiva.

g) La dissolució i la liquidació.

h) La cancel·lació d'ofici de la inscripció.

i) Les altres anotacions que estableixin aquesta Llei o una altra.

2. La Secció d'Associacions Estrangeres del Registre ha de fer constar:

57

a) La denominació, l'objecte social, el domicili social central, el lloc de

constitució, la data i el lloc

dels estatuts i òrgans de govern, i la data de la inscripció inicial.

b) La modificació dels estatuts, generals o específics per a Andorra, amb

anotació de les dades

indicades en l'apartat anterior i de la data de l'acord de modificació i de la data

de la inscripció.

c) El domicili o seu a Andorra i les seves modificacions.

d) El nomenament i cessament dels membres dels òrgans de govern de

l'organització a Andorra.

e) La declaració inicial del seu patrimoni a Andorra i les seves modificacions.

f) La dissolució i la liquidació, general o, si és el cas, de l'organització a

Andorra.

g) La cancel·lació d'ofici de la inscripció.

h) Les altres anotacions que estableixin aquesta Llei o altres lleis.

3. El Registre arxiva i custodia la documentació presentada.

Article 14

Cancel·lació d'ofici de la inscripció registral

1. El responsable del Registre cancel·la la inscripció d'una associació en cas que

no se sol·liciti la

inscripció de cap acte dels enumerats en l'article 12 durant un període de deu

anys.

2. En el supòsit de l'apartat anterior, el responsable del Registre ha de notificar

a l'associació, en el

darrer domicili social que consti, o bé, si no en consta cap, mitjançant edicte al

Butlletí Oficial del

Principat d'Andorra, la proposta de cancel·lació de la inscripció. Si en el

termini de trenta dies

l'associació no realitza al·legacions i no regularitza la seva situació registral, el

responsable del

Registre dicta la resolució definitiva de cancel·lació. Contra aquesta resolució

es pot interposar

recurs en els termes de l'article 10 apartats 4 i 5.

Article 15.

Publicitat del Registre

1. El Registre d'Associacions és públic.

58

2. La publicitat del Registre es realitza, a petició dels interessats, mitjançant:

a) l'exhibició dels llibres

b) la certificació dels assentaments

c) la nota informativa simple de les inscripcions

3. El Govern pot establir un preu públic per a la consulta del Registre

d'Associacions.

Article 16

Associacions no registrades

1. Tots els membres d'una associació no inscrita en el Registre són

responsables solidaris,

juntament amb la mateixa associació, de les actuacions realitzades en nom seu

i de les obligacions

contretes davant de tercers per l'associació, sense perjudici del dret a repetir

contra qui hagi actuat

en nom de l'associació o el responsable immediat i directe de l'acte o fet que

generi aquesta

responsabilitat.

2. Els qui promoguin una associació responen personalment i solidàriament de

les actuacions

encaminades a la seva constitució i inscripció registral. Aquesta responsabilitat

és assumida per

l'associació en el moment de la seva inscripció en el Registre, llevat que l'acta

de constitució o els

estatuts disposin altrament.

Capítol IV. Organització i funcionament de les associacions

Article 17

Organització democràtica

L'organització interna de les associacions ha de ser democràtica, i ha de

preveure, com a mínim, els

òrgans següents, amb aquesta denominació o una altra:

a) una assemblea general

b) una junta directiva

c) una presidència

Article 18

Assemblea general 59

1. L'assemblea general és l'òrgan sobirà de l'associació, i en formen part tots els

membres,

directament o per representació, segons estableixin els estatuts.

2. És competència de l'assemblea general, com a mínim:

a) La modificació dels estatuts, que ha d'aprovar-se per majoria absoluta dels

assistents i

representats. Els estatuts poden establir quines matèries poden ser

modificades per majoria simple.

Queden exclosos d'aquesta possibilitat el sistema d'elecció de la junta directiva,

la distribució de

competències entre l'assemblea i la junta i els motius i procediment de

cessament de la junta.

b) L'elecció de la junta directiva i, si escau, del president de l'associació, si els

estatuts no disposen

que sigui elegit per la junta.

c) El cessament de la junta i, si escau, del president, pel procediment establert

en els estatuts. En tot

cas, aquest procediment ha de preveure una votació de l'assemblea específica

sobre aquesta qüestió.

Si els estatuts no ho disposen altrament, la junta, o qualsevol dels seus

membres individualment,

pot ser cessada per una votació de l'assemblea general, específica sobre

aquesta qüestió, que

requereix la majoria simple dels assistents i representats.

d) L'aprovació del pressupost anual, que ha de contenir expressió de les quotes

o aportacions

exigibles als socis, i l'aprovació de la liquidació del pressupost anterior.

e) La incorporació de l'associació a una altra o a una unió d'associacions, així

com la creació d'una

altra associació.

f) La separació definitiva de l'associació, dels membres, després de l'expedient

disciplinari

corresponent.

g) La dissolució de l'associació.

3. L'assemblea general es reuneix almenys una vegada l'any en sessió

ordinària. 60

4. La junta directiva o una desena part dels socis poden convocar una sessió

extraordinària de

l'assemblea general. En el cas de la convocatòria a instància dels socis, aquests

han d'adreçar la

sol·licitud a la junta directiva, que ha de fer efectiva la convocatòria en un

termini màxim de vint

dies.

5. La constitució vàlida de l'assemblea general requereix que almenys hi siguin

presents o

representats la meitat dels membres de dret. Si no s'assoleix aquest quòrum,

els estatuts poden

preveure una segona convocatòria, per a la qual basti un quòrum inferior, fixat

en els estatuts.

6. La convocatòria de l'assemblea correspon a la junta directiva, que l'ha de

tramitar amb un mínim

de quinze dies d'antelació. La convocatòria ha d'incloure l'ordre del dia i el lloc,

la data i l'hora de la

reunió.

7. La fixació de l'ordre del dia de les sessions ordinàries de l'assemblea general

correspon a la junta

directiva. A petició d'una desena part dels membres de dret de l'assemblea,

presentada amb una

antelació mínima de vuit dies abans de la celebració de la reunió, la junta ha

d'incloure en l'ordre

del dia les qüestions que demanin aquests membres. Els estatuts poden

preveure els casos i les

condicions en què la mateixa assemblea general pot acordar tractar qüestions

no incloses en l'ordre

del dia. La presa d'acords sobre aquestes qüestions, però, requereix en tot cas

que els assistents a la

reunió representin almenys la majoria absoluta dels membres de dret de

l'assemblea i que aquesta es

pronunciï per majoria absoluta dels assistents a favor de prendre acords sobre

aquestes qüestions.

La majoria requerida per adoptar aquests acords és la que correspongui

ordinàriament per raó de la 61

matèria.

8. Els acords de l'assemblea general es prenen per majoria dels assistents i

representats, llevat que

els estatuts o aquesta Llei ho disposin altrament.

9. Els membres de dret de l'assemblea poden delegar el seu vot en un altre

membre de l'associació

que els representi. Els estatuts poden fixar límits al nombre de delegacions de

vot que pot rebre un

soci. Els assistents a una sessió de l'assemblea general que disposin d'una

delegació de vot de

membres absents han de fer constar aquesta circumstància a l'inici de la sessió.

Article 19

Junta directiva

1. La junta directiva és l'òrgan col·legiat de govern i de gestió de l'associació,

que la representa en

les seves relacions amb tercers i amb els poders públics, inclosa la

representació en judici.

2. Els estatuts han de determinar la composició i l'estructura de la junta, així

com la durada del

mandat i la forma de designació dels membres, que en tot cas han de ser elegits

per l'assemblea

general, que també els podrà destituir, en els termes previstos a l'article 18.2.

3. La junta ha d'elegir un president i ha de designar la persona que ha de tenir

assignades les

funcions de secretari, en els termes fixats en els estatuts. Els estatuts poden

establir, no obstant això,

l'elecció del president per l'assemblea general, però n'han de fixar la forma i les

condicions.

4. Totes les candidatures han de rebre el mateix tracte per part de la junta que

convoqui i gestioni el

procés electoral. En especial, cal assegurar-los a totes l'accés als membres de

l'associació pel mateix

procediment durant el període electoral.

5. El nomenament i el cessament dels membres de la junta directiva han de ser

comunicats al 62

Registre d'Associacions per ser inscrits. La responsabilitat dels membres

cessants de la junta s'estén

fins al moment d'aquesta comunicació.

6. Els estatuts han de determinar les funcions de la junta. En cas d'actuacions

no atribuïdes pels

estatuts a la competència de cap òrgan, corresponen a la junta, llevat que els

estatuts disposin que

en aquest cas corresponen a l'assemblea general.

7. Els estatuts poden preveure els casos en què els actes de representació de

l'associació per part de

la junta requereixen l'autorització prèvia de l'assemblea general o queden

sotmesos a altres formes

especials de control.

8. La junta, per acord de la majoria dels membres, pot delegar en un d'ells o en

més d'un l'exercici

de les seves funcions, en els termes que prevegin els estatuts. No són

delegables els actes que

l'assemblea ja hagi delegat, al seu torn, a la junta, llevat que s'hagi fet constar

així en la delegació

efectuada.

9. Els acords de la junta es prenen per majoria dels membres, llevat que els

estatuts o aquesta Llei

ho disposin altrament. El vot del president és diriment en cas d'empat.

10. La junta es reuneix per convocatòria del president, realitzada amb una

antelació mínima de tres

dies, que ha de fixar el lloc, el dia i l'hora de la reunió, així com l'ordre del dia.

Un terç dels

membres de la junta poden sol·licitar-ne al president la convocatòria, que

aquest haurà de fer

efectiva en el termini màxim de cinc dies. Un terç dels membres de la junta

poden sol·licitar la

inclusió d'una qüestió en l'ordre del dia, amb una antelació de quaranta-vuit

hores a la reunió.

11. La junta queda vàlidament constituïda amb l'assistència almenys de la

meitat dels membres. La 63

junta també queda vàlidament constituïda, sense convocatòria prèvia en els

termes de l'apartat

anterior, si reuneix tots els membres i acorden per unanimitat constituir-se en

sessió.

12. En cas de no assolir el quòrum indicat en l'apartat anterior en tres

convocatòries consecutives, la

junta cessa i convoca l'assemblea general per procedir a l'elecció d'una nova

junta.

Article 20

President

1. Correspon a l'assemblea general o a la junta directiva, segons el que disposin

els estatuts, elegir

un president de l'associació.

2. El president forma part de la junta directiva i li corresponen les funcions

següents:

a) Representar l'associació.

b) Convocar i presidir les reunions de la junta directiva, i fixar-ne l'ordre del

dia, en els termes de

l'article anterior.

c) Les altres que li assignin els estatuts i que no estiguin atribuïdes per aquesta

Llei de manera

imperativa a altres òrgans de l'associació.

Article 21

Delegació de funcions

L'assemblea general no pot delegar en la junta directiva, i l'assemblea i la junta

en el president, les

funcions que aquesta Llei els assignen de manera imperativa.

Article 22

Impugnació d'acords

1. Els acords de l'assemblea general i de la junta directiva s'han de fer constar

per escrit, en una acta

que ha de firmar el secretari, amb el vistiplau del president. Qui voti en contra

d'un acord

determinat pot demanar, en la mateixa reunió on s'ha pres, que el seu vot

consti en l'acta. 64

2. Qualsevol associat té dret a sol·licitar i a obtenir còpia, total o parcial, de

l'acta de les reunions de

l'assemblea general i de la junta directiva. Aquestes còpies han de ser

certificades pel secretari.

3. Els socis que hagin fet constar en l'acta el seu vot contrari a un acord i els

que no hagin assistit a

la reunió on es va prendre i no hagin delegat el seu vot, poden impugnar-lo

judicialment si és

contrari a aquesta Llei o als estatuts de l'associació, o si beneficia uns socis o

tercers en perjudici

d'uns altres socis o dels interessos de l'associació, dins dels trenta dies

següents a la seva adopció.

4. Els socis que hagin impugnat un acord poden sol·licitar al Registre l'anotació

marginal de la

impugnació.

5. L'assemblea general pot acordar, per majoria absoluta dels assistents i dels

representats, que una

determinada controvèrsia sigui sotmesa a arbitratge.

Article 23

Responsabilitat

1. L'associació respon dels seus actes i omissions amb tots els seus béns i drets,

presents i futurs.

2. Els membres de la junta directiva responen davant de l'associació, dels socis

i de tercers per les

actuacions que realitzin en exercici dels seus càrrecs i que siguin contràries a la

Llei o als estatuts i

pels danys i perjudicis causats amb dol o negligència.

3. La responsabilitat dels membres de la junta directiva és solidària respecte de

les actuacions

acordades de manera col·legiada, llevat que hagin fet constar en acta la seva

oposició a l'acord.

També és solidària sempre que l'acció o l'omissió que la genera no es pugui

atribuir a un o més

d'ells, de manera individual i exclusiva.

Article 24

Drets dels socis 65

1. Els membres d'una associació tenen dret a:

a) Assistir i participar en les assemblees generals, personalment o a través de

representants, segons

disposin els estatuts.

b) Votar en els altres òrgans de l'associació de què formin part. Aquest dret es

pot veure limitat en

els estatuts per als menors d'edat en les associacions no juvenils que els

admetin com a socis.

c) Ser elegibles per als òrgans de govern.

d) Ser informats de les activitats de l'associació i prendre-hi part.

e) Ser informats del funcionament de l'associació i, especialment, de les

decisions dels òrgans de

govern, de l'estat de comptes i de les relacions de l'associació amb els poders

públics i amb tercers.

Aquest dret es podrà exercir sol·licitant la informació corresponent a la junta

directiva o als altres

òrgans estatutaris de govern i, si escau, realitzant preguntes en l'assemblea

general.

f) Separar-se de l'associació. Si la persona que se separa consta al Registre com

a membre

fundador, pot sol·licitar al Registre l'anotació de la seva separació.

2. Els estatuts han d'establir els drets dels membres de l'associació, recollint

com a mínim els

establerts en aquest article.

Article 25

Deures dels socis

1. Els membres d'una associació tenen com a deures generals:

a) Ser lleials als objectius i les finalitats de l'associació i actuar per assolir-los.

b) Contribuir al sosteniment de l'associació, en la forma que determinin els

estatuts.

c) Respectar i complir els acords adoptats pels òrgans de l'associació.

2. Els estatuts han de determinar els deures dels socis, a partir dels previstos

en aquest article. Els

deures establerts han de respectar, en tot cas, els drets i les llibertats

constitucionalment reconeguts 66

i han de guardar l'adequació i la proporcionalitat necessàries amb les finalitats

de l'associació.

Article 26

Règim disciplinari

Els estatuts han d'establir el règim disciplinari dels socis, que ha d'incloure les

infraccions, les

sancions i el procediment disciplinari, d'acord amb els criteris següents:

a) Les infraccions s'han de fonamentar en l'incompliment dels deures com a

associats.

b) Les sancions han de guardar una relació d'adequació i proporcionalitat

necessàries amb les

infraccions comeses.

c) El procediment ha d'incloure el dret del soci a ser escoltat abans de la

imposició d'una sanció, la

motivació de la sanció i la possibilitat de recórrer contra la imposició de les

sancions a un òrgan de

l'associació, sense perjudici dels recursos judicials que escaiguin.

Article 27

Activitats de l'associació

1. Les associacions poden realitzar totes les activitats lícites que siguin

adequades al seu objecte

social i serveixin per assolir les finalitats estatutàries, d'acord, en cada cas, amb

els requisits i les

condicions que estableixi l'ordenament.

2. Per a les activitats econòmiques de les associacions cal atenir-se al que

disposa l'apartat 4 de

l'art. 1.

Article 28

Obligacions documentals

1. Les associacions han de portar un llibre registre de socis, un llibre d'actes, un

llibre inventari de

béns i els llibres de comptabilitat que corresponguin a les seves activitats.

Aquests llibres han de ser

diligenciats pel Registre d'Associacions, i firmats pel president i pel secretari, o

els òrgans

equivalents de l'associació. 67

2. El Govern, per reglament, pot determinar la comptabilitat addicional que

han de portar les

associacions que rebin subvencions públiques.

3. Els llibres indicats als apartats anteriors poden ser consultats per tots els

socis.

Article 29

Subvencions públiques

1. Els poders públics, en l'àmbit de les seves competències, i per contribuir a

assolir interessos

generals, poden subvencionar les associacions inscrites en el Registre, atorgant

quantitats dineràries

per al seu funcionament i activitats o posant a la seva disposició mitjans

materials.

2. Totes les associacions registrades poden concórrer a les convocatòries de

subvenció que, si és el

cas, facin els organismes públics, els quals les han de realitzar amb publicitat

suficient i amb

indicació dels criteris generals de concessió.

3. L'atorgament de les subvencions ha de ser públic, i es pot formalitzar a

través de conveni entre

l'organisme concedent i l'associació receptora.

4. Les associacions receptores de subvencions públiques han de retre comptes

de la seva utilització

a l'organisme concedent. En cas d'una aplicació incorrecta de la subvenció,

segons les condicions

d'atorgament, l'organisme concedent ha d'instar l'associació receptora perquè

la retorni, sense

perjudici de les responsabilitats que corresponguin.

Article 30

Dissolució de les associacions

1. Les associacions es dissolen:

a) per acord de l'assemblea general

b) per quedar un nombre inferior a tres associats

c) per expiració del termini fixat en els estatuts, exhauriment de l'objecte social

o impossibilitat de

realitzar la finalitat per a la qual es van constituir

68

d) per les altres causes establertes en els estatuts.

2. En els casos dels apartats c) i d) anteriors l'assemblea general ha d'acordar la

dissolució de

l'associació. En cas que no sigui convocada segons els estatuts, una desena part

dels socis poden

instar la junta directiva a convocar-la, i la junta ho ha de fer en el termini

màxim de 30 dies.

L'assemblea ha de pronunciar-se expressament sobre la qüestió de la

dissolució.

3. En el cas de l'apartat b) anterior, el president de l'associació o qui la

representi ha de portar al

Registre d'Associacions el llibre de socis actualitzat, certificant, sota la seva

responsabilitat, la seva

correspondència amb la realitat.

El responsable del Registre ha d'anotar la dissolució per aquesta causa si en el

llibre no hi consten

com a mínim tres socis actius.

4. Les associacions poden ser dissoltes per sentència judicial ferma, en els

termes previstos en el

Codi penal.

Article 31

Liquidació de les associacions

1. Una vegada adoptat l'acord o la resolució de dissolució, la junta directiva o

les persones

designades per l'assemblea o per l'autoritat judicial es constitueixen en

liquidadors de l'associació.

2. Correspon als liquidadors l'administració de l'associació a partir del moment

del seu

nomenament. Amb la finalitat de liquidar l'associació han de:

a) Cobrar els crèdits pendents.

b) Vetllar pel patrimoni social i administrar-lo amb diligència fins que s'hagi

liquidat.

c) Liquidar el patrimoni i pagar els creditors.

d) Aplicar el patrimoni o el líquid sobrant a les finalitats previstes als estatuts,

que en cap cas poden 69

autoritzar el repartiment entre els socis o la cessió a persones o entitats amb

afany de lucre.

e) Sol·licitar al Registre d'Associacions la cancel·lació de l'associació.

f) Realitzar totes les altres operacions de liquidació que resultin necessàries al

bon fi de l'associació.

Article 32

Concurs

En el supòsit d'insolvència d'una associació, la seva junta directiva o, si és el

cas, els liquidadors,

han d'instar la declaració que correspongui, d'acord amb la legislació vigent.

Capítol V. Associacions especials

Article 33

Associacions juvenils

1. Són associacions juvenils les que, en virtut del seu objecte i de les seves

finalitats socials, són

idònies per agrupar persones amb una edat màxima de vint-i-cinc anys. En la

seva denominació s'hi

ha d'expressar aquesta condició mitjançant els termes "juvenil", "de joves" o

qualsevol altre de

similar.

2. Les associacions juvenils es regeixen per les normes d'aquesta Llei, amb les

especialitats

següents:

a) Els membres poden ser persones de l'edat determinada pels estatuts, que en

tot cas han de tenir

com a màxim vint-i-cinc anys.

b) En la constitució de l'associació hi han de participar almenys dues persones

majors d'edat o

emancipades, amb plenitud de drets.

c) En la junta directiva hi han de figurar almenys tres membres majors d'edat o

emancipats, que han

de fer-se càrrec dels actes d'administració que requereixin plena capacitat

d'obrar.

d) En el Registre s'ha d'anotar el caràcter juvenil de l'associació.

Article 34

Declaració d'utilitat pública 70

1. El Govern, mitjançant decret, pot declarar d'utilitat pública les associacions

registrades que

compleixin finalitats d'interès general.

2. Les associacions declarades d'utilitat pública poden utilitzar aquesta menció

en els seus

documents i en les seves activitats, i gaudeixen dels beneficis fiscals,

econòmics, administratius i

d'altre tipus que estableixi la legislació vigent.

Disposicions addicionals

Primera

Partits polítics

Mentre no se n'adopti una legislació específica, els partits polítics es regeixen

per aquesta Llei, amb

les especialitats següents:

1. D'acord amb el que estableix l'article 26 de la Constitució, només les

persones de nacionalitat

andorrana poden crear partits polítics.

2. L'assemblea general, o òrgan equivalent establert en els estatuts, es pot

reunir en sessió ordinària

amb una periodicitat diferent de l'anual, segons que prevegin els mateixos

estatuts.

3. Els estatuts poden establir òrgans de direcció i de gestió diferents de la

Junta directiva i del

president tal i com es preveuen en aquesta Llei. En tot cas, els estatuts han de

determinar la forma

de la seva elecció, que ha de ser democràtica, i les seves competències.

Segona

Associacions empresarials, professionals i sindicals

Mentre no s'adopti una legislació específica, en compliment de les disposicions

de l'article 18 de la

Constitució, els estatuts de les associacions empresarials, professionals i

sindicals que es

constitueixin han de garantir, tal com disposa el referit article, la seva

autonomia organitzativa i

funcional respecte dels organismes estrangers i internacionals afins, sense

perjudici que hi 71

mantinguin les relacions corresponents.

Tercera

Registre d'Entitats Esportives

El Registre d'Entitats Esportives establert per la Llei de l'esport, de 30 de juny

de 1998 queda

integrat al Registre d'Associacions que preveu aquesta Llei. El Reglament del

Registre

d'Associacions ha de recollir expressament les especialitats del registre de les

associacions

esportives que es derivin de la Llei de l'esport.

Quarta

Registre d'Associacions

El Govern ha de crear el Registre d'Associacions i regular-lo

reglamentàriament en un termini de

sis mesos des de la publicació d'aquesta Llei.

Disposicions transitòries

Primera

Les associacions ja constituïdes a l'entrada en vigor d'aquesta Llei disposen

d'un termini d'un any a

partir d'aquest moment per presentar la sol·licitud d'inscripció en el Registre

d'Associacions,

després d'haver adaptat els seus estatuts a la Llei.

Segona

El termini per resoldre sobre les sol·licituds d'inscripció en el Registre previst a

l'article 10 s'entén

prorrogat a sis mesos respecte de les sol·licituds que es presentin dins dels

primers dos anys a partir

de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Tercera

1. Les associacions ja constituïdes a l'entrada en vigor d'aquesta Llei han

d'adjuntar a la seva

sol·licitud d'inscripció en el Registre la documentació establerta a l'article 9,

llevat de l'acta de

constitució, que se substitueix per una certificació d'estar constituïda, expedida

pel secretari i amb 72


PAGINE

101

PESO

451.45 KB

PUBBLICATO

+1 anno fa


DETTAGLI
Corso di laurea: Corso di laurea in scienze politiche e relazioni internazionali
SSD:
Università: Perugia - Unipg
A.A.: 2009-2010

I contenuti di questa pagina costituiscono rielaborazioni personali del Publisher melody_gio di informazioni apprese con la frequenza delle lezioni di Diritto pubblico comparato e studio autonomo di eventuali libri di riferimento in preparazione dell'esame finale o della tesi. Non devono intendersi come materiale ufficiale dell'università Perugia - Unipg o del prof Clementi Francesco.

Acquista con carta o conto PayPal

Scarica il file tutte le volte che vuoi

Paga con un conto PayPal per usufruire della garanzia Soddisfatto o rimborsato

Recensioni
Ti è piaciuto questo appunto? Valutalo!

Altri appunti di Corso di laurea in scienze politiche e relazioni internazionali

Diritto Unione Europea
Appunto