Il nostro dominio
Vānde gēnuīs Longa nostrum dominābitur alba. Dīs Diī Prōximus illē Prōca s, Trōia nāē glōria gēntis, Dīs Diēt Capye et et s Numitor quī tē nōmine reddet Dīs Sānctæ Ārēs. Sī lūcius nēās, pariter pietātē vēl rēmis Dīs Dīs 770 ēgregius As, sī umquam rēgnandam accēpērit albam. Dīs Sōstantānt, āiūnēs! quantās spīcēs, uīrīs Dīs Sānctī Aītque umbra tā gērunt cīvīl tempora quērcū! S Dīs Surbēmque Hi tibi Nōmentum et Gabiōs Fidēnam, Dīs Sīmpōnent āiūnēs montībus rēs, S Dīs 775 Pōmentiōs Castrumque Inuī Bōlamque Coramque. Dīs Hæc tūm nōmina erunt, nunc su
nt sĭnĕ nṓmĭnĕ tḗrræ. SDSDĕt ăuṓ ā́ ̄́Qui n cŏmĭtḗm sēsḗ Māuṓrtĭŭs ddet DDSS̄́ ̄́A I ĭă̄́ ̄́ ̄́Rṓmŭlŭs, ssărăci quēm sa nguĭnĭs l ma ter DDSDḖdūcḗt. ū́ ̄́ ̄́uĭdĕn, t gĕmĭnæ stānt uḗrtĭcĕ cri stæ SDDS780Ḗt; i ̄́ ̄́ ̄́pătĕr p sĕ sŭṓ sŭpĕrum iām si g năt hŏnṓre? DDDSḖn īlla‿ī́ ̄́ ̄́ ̄́hūiu s, nāte,‿a uspĭcĭi s nclŭtă Rṓma SSDS̄́I ănĭmṓs ǣqua Ŏlȳ́ ̄́ ̄́ ̄́mpĕrĭum tērri s, bĭt mpo, DSDSā́ ̄́ ̄́ ̄́Sḗptēmque‿ună sĭbi mūrṓ cīrcu mdăbĭt rces, SDSS̄́ ̄́ ̄́ ̄́Fḗlīx prṓlĕ uĭrum: quāli s Bĕrĕcy ntĭă ma ter SDSD785̄́I Phry̆ ă ū́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́nuĕhĭtu r cūrru gĭa s tūrri t pĕr rbes DSDS̄́ ̄́ ̄́ ̄́Læ tă dĕum pārtu , cēntum cōmplḗxă nĕpṓtes,DSSSṒmnīs ōmnī́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́cæ lĭcŏla s, s sŭpĕra‿a ltă tĕnḗntis. SDSDā́ ̄́ ̄́Hu c gĕmĭna s nūnc flḗcte‿ăcĭḗs, hānc spĭcĕ gḗntem DSDSĕt ṓmnĭs Ĭū́ ̄́Rṓmānṓsquĕ tŭṓs. hīc Cæ săr li SDSD790 ā́ ̄́ ̄́ ̄́Prṓgĕnĭḗs māgnu m cǣli uēntu ră sŭb xem. DSSSḗst, ā́ ̄́ ̄́ ̄́Hi c uĭr, hĭc tĭbĭ quḗm prōmi ttī sæ pĭŭs udis, DDSS̄́A ā́ ̄́ ̄́ ̄́ugūstu s Cǣsa r, dīui gĕnŭs, urĕă cṓndet SSSDā́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Sæ cŭlă qui rūrsu s Lătĭṓ rēgnată pĕr rua DSDS̄́ḗt ĕt Ī́ ̄́ ̄́Sa tūrnṓ quōndam, sŭpĕr Gărămantăs ndos SSDD795 i ḗxtrā ĕră̄́ ̄́ ̄́Prṓfĕrĕt mpĕrĭum; iăcĕt si d tḗllus, DDDS̄́Ḗxtra‿ānni ŭbĭ Ā́ ̄́ ̄́ ̄́sōli s quĕ uĭa s, cæ lĭfĕr tlas SSDD̄́A
ārdḗntĭbŭs ā́ ̄́xem‿ŭmĕrṓ tōrquḗt stēlli s ptum. DSSSĭn a ēt̄́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Hu iŭs duēntum iām nu nc Ca spĭă rḗgna DSSS̄́Rḗspōnsi s hōrrḗnt dīuum‿ḗt Mǣṓtĭă tḗllus, SSSS800Ḗt ̄́ ̄́ ̄́sēptḗmgĕmĭni tūrba nt trĕpĭda‿ṓstĭă Ni l i. SDSD̄́ ŏbī́ ̄́ ̄́Nḗc uēro‿A lcīdḗs tāntu m tēllu rĭs u it, SSSSĕrĭt æ a Ĕry̆̄́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Fi x rĭpĕdḗm cērua m lĭcĕt, ut ma nthi DDSDā́ ̄́ ̄́ ̄́Pa cāri t nĕmŏra‿ḗt Lērnam trĕmĕfḗcĕrĭt rcu; SDSD̄́ ̄́Nḗc quī pampĭnĕi s uīctṓr iŭgă flḗctĭt hăbḗnis SDSD805 ĕr, ăgḗns̄́ ̄́ ̄́Li b cēlsṓ Nȳsæ dē uḗrtĭcĕ ti gris. DSSSḖt ădhū́ ̄́ ̄́ ̄́dŭbĭta mŭs c uīrtu te‿ēxtḗndĕrĕ ui res, DDSS̄́ ̄́A A ̄́ ̄́ut mĕtŭs usŏnĭa
prŏhĭbḗt cōnsi stĕrĕ tḗrra? DDDSi īnsi ŏlī́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Qui s prŏcŭl lle‿āutḗm rāmi s g nĭs uæ DSSSīncā́ ̄́ ̄́Sa cră fĕrḗns? nōscṓ crīni s năquĕ mḗnta DSSS810 ū́ ̄́ ̄́Rḗgīs Rṓmāni prīmam quī lḗgĭbŭs rbem SSSSēt̄́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Fu ndābi t Cŭrĭbu s pārui s pa upĕrĕ tḗrra, SDSSĭn ī́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Mi ssŭs mpĕrĭum māgnu m. quŏĭ dḗindĕ sŭbi bit DDSDṒtĭă ̄́qui rūmpḗt pătrĭæ rĕsĭdḗsquĕ mŏuḗbit DSDDĭn a ēt̄́ ̄́ ̄́ ̄́Tu llŭs rmă uĭrṓs ia m dēsuḗtă trĭu mphis DDSS815̄́ ̄́A Ā́ ̄́ ̄́gmĭnă. quḗm iūxta sĕquĭtu r iācta ntĭŏr ncus DSDSā́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Nu nc quŏquĕ iam nĭmĭu m gāudḗns pŏpŭla rĭbŭs uris. DDSDēt ănĭmā́ ̄́ ̄́Vi s Ta rquĭnĭṓs rēgḗs mquĕ sŭpḗrbam
SDSD̄́V ̄́ ̄́ ̄́ ̄́ltōri s Brūti , fāsci squĕ uĭdḗrĕ rĕcḗptos? SSSDi ̄́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Cṓnsŭlĭs m pĕrĭum‿hic prīmu m sǣua squĕ sĕcu ris DDSS820̄́A ccĭpĭḗt, nātṓsquĕ pătḗr nŏuă bḗllă mŏuḗntis DSDD̄́A ērtā́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́d pœna m pūlchra prō li b tĕ uŏca bit. SSSS̄́I ūtcu ĕă̄́ ̄́ ̄́nfēli x ! mquĕ fĕrḗnt fa ctă mĭnṓres: SSDDămṓr̄́ ̄́ ̄́ ̄́Vi ncĕt pătrĭæ lāudumque‿īmmḗnsă cŭpi do. DDSS̄́ ̄́ ̄́ ̄́Qui n Dĕcĭṓs Drūsṓsquĕ prŏcu l sǣuumquĕ sĕcu ri DSDS825̄́A ̄́ ̄́spĭcĕ Tṓrquātum‿ḗt rĕfĕrḗntēm si gnă Cămi llum. DSDS̄́I ĭn ā́ ̄́ ̄́llae‿āutḗm părĭbu s quās fu lgĕrĕ cḗrnĭs rmis, SDSDănĭmæ ḗt̄́ ̄́Cṓncōrdḗs nūnc dūm nṓctĕ prĕmu ntur, SDSS̄́ ̄́
̄́Hḗu quāntum‿i ntēr sḗ bēllum, sī lu mĭnă ui tæ SSSS̄́A ăcĭḗs̄́ ̄́ttĭgĕri nt, quānta s strāgḗmquĕ cĭḗbunt, DSDS830̄́ ̄́A A ātque‿ā́ ̄́ ̄́ ̄́ggĕrĭbu s sŏcĕr lpīni s rcĕ Mŏnœci DDSSa īnstru Ĕṓis!̄́ ̄́ ̄́Dḗscēndḗns, gĕnĕr duērsi s ctŭs SDSSādsuḗscĭtĕ̄́ ̄́ ̄́Nḗ, pŭĕri , nē ta nta‿ănĭmi s bḗlla DSDSīn̄́ ̄́ ̄́ ̄́Nḗu pătrĭæ uălĭda s ui s cĕră uḗrtĭtĕ ui ris; DDSDŎlȳ́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Tu quĕ prĭṓr, tū pa rcĕ, gĕnu s quī du cĭs mpo, DSDS835Proice tela manu, sanguis meus! *****̄́I ā́ ̄́ ̄́ ̄́llĕ trĭumphāta Căpĭtṓlĭa‿ăd ltă Cŏrin tho DSDDăgḗt īnsi Ăchī́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Vi ctŏr cūrru m cǣsi s gnĭs u is. DSSSḖrŭĕt i Ăgămḗmnŏnĭa My̆̄́ ̄́lle‿Ārgṓs squĕ cḗnas DSDD̄́
̄́I ăcĭdḗn, a Ăchī́ ̄́psūmque‿Æ gĕnŭs rmĭpŏtḗntĭs lli, SDDD840̄́V ăuṓs ̄́ ̄́ltŭs Trōiæ tēmpla‿ḗt tĕmĕra tă Mĭnḗruæ. DSSD̄́ ̄́ ̄́ ̄́Qui s tē, ma gnĕ Cătṓ, tăcĭtum‿aut tē, Cṓssĕ, rĕli nquat? SDDSā́ ̄́ ̄́ ̄́Qui s Grācchi gĕnŭs ut gĕmĭnṓs, dŭŏ fu lmĭnă bḗlli, SDDDĭăda Lĭby̆ǣ́ ̄́ ̄́Sci p s, clādḗm , pāruṓquĕ pŏtḗntem DSDS̄́ ̄́ ̄́Fa brĭcĭum uēl tḗ sūlcṓ, Sērra nĕ, sĕrḗntem? DSSS845 ī́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Quṓ fēssum răpĭti s, Făbĭi? tūn Ma xĭmŭs l les, SDDS̄́V ̄́ ̄́ ̄́ ̄́nūs qui nōbi s cūncta ndō rḗstĭtŭi s rem. SSSSḖxcūdḗnt ălĭi ǣ́ ̄́ ̄́spīrantĭă mṓllĭŭs ra SDSD̄́ ̄́(Crḗdo‿ĕquĭdḗm), uīuṓs dūcḗnt dē ma rmŏrĕ uu ltus, DSSSṒrābū́ ̄́
̄́ ̄́ ̄́nt cāusa s mĕlĭu s, cǣli q uĕ mĕa tus SSDS850 ĕră̄́ ̄́Dḗscrībḗnt rădĭo‿ḗt sūrgḗntĭă si d di cent: SDSD̄́ ̄́ ̄́Tu rĕgĕre‿im pĕrĭṓ pŏpŭlṓs, Rōma nĕ, mĕmḗnto DDDSārtḗs),̄́ ̄́ ̄́(Hæ c tĭbi‿ĕru nt pāci sque‿īmpṓnĕrĕ mṓrem, DSSSēt̄́ ̄́ ̄́ ̄́Pa rcĕrĕ subiēcti s dḗbēlla rĕ sŭpḗrbos." DSSS̄́A ātque‿hæ ā́ ̄́ ̄́ ̄́Si c pătĕr nchīsḗs c mīra ntĭbŭs ddit: DSSS855̄́ i ŏpī́ ̄́ ̄́ ̄́"A spĭce,‿ŭt nsīgni s spŏlĭi s Mārcḗllŭs mis DSDS̄́I ṓmnis.̄́ngrĕdĭtu r uīctṓrquĕ uĭrṓs sŭpĕrḗmĭnĕt DSDD̄́ ̄́ ̄́ ̄́Hi c rēm Rṓmānam māgnṓ tūrba ntĕ tŭmu ltu SSSSĕquḗs̄́ ̄́Si stĕt, stērnḗt Pœnṓs Gāllu mquĕ rĕbḗllem, DSSS̄́ ̄́ ̄́ ̄́Tḗrtĭăque‿a rmăpătri sūspḗndēt ca ptă Quĭri no." DDSS860̄́ ̄́A Æ ĕ̄́ ̄́ ̄́tque‿hīc nēa s (ūna nāmque‿i r uĭdḗbat SSSSḖgrĕgĭu ā́ ̄́ ̄́m fōrma iŭuĕnem‿ḗt fūlgḗntĭbŭs rmis, DSDS̄́ ̄́ ̄́Sḗd frōns læ tă părum‿ḗt dēiḗctō lu mĭnă uu ltu) SDSSi ĕū́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́"Qui s, pătĕr, llĕ, uĭrum quī si c cŏmĭta tŭr ntem? DDSDĭŭs, ā́ ̄́ ̄́ ̄́ ̄́Fi l nne‿ălĭqui s māgna dē sti rp
Scarica il documento per vederlo tutto.
Scarica il documento per vederlo tutto.
Scarica il documento per vederlo tutto.
Scarica il documento per vederlo tutto.
Scarica il documento per vederlo tutto.
-
Scansione metrica di Virgilio, Eneide, libro V tutto (con quantità vocalica, cesure e accenti)
-
Scansione metrica di Virgilio, Eneide, libro III tutto (con quantità vocalica, cesure e accenti)
-
Scansione metrica di Virgilio, Eneide, libro XII tutto (con quantità vocalica, cesure e accenti)
-
Scansione metrica di Virgilio, Eneide, libro II tutto (con quantità vocalica, cesure e accenti)