Alcune teorie dell'antropologia sociale

Glossari / temes de la primera part de l’assignatura Antropologia social

1. Antropologia - definición

“L’antropologia apunta a un coneixement global de l’home i aplega l’objecte en tota la

seva extensió geogràfica i històrica: aspira a un coneixement aplicable al conjunt del

desenvolupament de l’home des dels homínids, diguem, fins les races modernes, i

tendeix a conclusions – positives o negatives – però valides per totes les societats

humanes, des de la gran ciutat moderna fins la més petita tribu melanèsia” (Lévi-

Strauss).

Entre las disciplinas académicas, la antropología destaca como el campo que proporciona la

prueba transcultural. Una sola cultura no puede decir todo lo que es necesario saber acerca

de lo que significa ser humano. (Kottak)

La Antropología designa el estudio del hombre en general. Se divide en antropología física -

el estudio del hombre bajo su aspecto biológico- y antropología social y cultural. Esta última

aborda el modo en que las lenguas, las organizaciones económicas, sociales, políticas y

religiosas se desarrollan en el curso del tiempo. La aportación de la antropología se basa, de

entrada, en un método privilegiado: el trabajo de campo de larga duración, la observación

participante, la comunicación directa con sujetos sociales que poseen una interpretación

propia del mundo. (Marc Augé y Jean - Paul Colleyn)

2. Campos / ramas de estudio de la disciplina

- Antropologia física: és l’estudi de la variabilitat dels grups humans en termes

biològics, en relació amb la dimensió sociohistòrica, sense

descontextualitzar. S’estudia la diversitat i l’evolució com a espècie,

comprenent processos històrics de poblacions a partir de l’impacte en

l’organisme dels subjectes.

Entendre la diversitat i evolució com a espècie a partir de l’impacte en l’organisme dels

subjectes. També com les pràctiques que tenen a veure, sobre tot amb desigualtats, amb

alteracions en les condicions biològiques. Com es modifiquen qüestions biològiques a través

de situacions socials. Com la cultura fa la priorització de l’alimentació, com fan en moltes

ocasions dones per alimentar als fills/es.

- Arqueologia: és l’estudi sistemàtic dels pobles i grups socials a partir de la

seva cultura material. S’analitza l’organització, la manera de viure, la relació

amb l’espai i la transformació de les societats a partir del “registre

arqueològic”, format pels artefactes, restes vegetals i animals,

assentaments, etc. Se centra en poblacions en el passat, que ja no existeixen.

No només se centra en els objectes, sinó que posa èmfasi en els contextos en

què se situen, perquè poden oferir informació sobre el seu ús, sentit i relació

amb altres objectes i/o materials. l’arqueologia es proposa transcriure la

informació estàtica continguda en les restes materials observables per

reconstruir la dinàmica de la vida dels grups socials i estudiar les condicions

que van fer possible que aquests materials hagin sobreviscut i perdurat.

- Lingüística antropològica: estudia la llengua i el llenguatge com a part de la

cultura i la vida social humana. Analitza com les persones fan servir el

llenguatge per comunicar-se, transmetre coneixements, expressar identitats

i valors culturals, i organitzar la vida social. S’estudien tres nivells: llenguatge

(facultat humana universal per comunicar-se), llengua (sistema de signes

compartit per una comunitat) i parla (ús individual i concret de la llengua).

- Antropologia social i cultural: origen de la divisió de les ciències socials, ja que

a partir de llavors comença la recerca d’un coneixement aliè, és a dir, un

coneixement que no sigui occidental.

3. Antropologia social

L’antropologia social és l’estudi de com les llengües, les organitzacions socials, econòmiques,

polítiques i religioses es desenvolupen en el temps. Els fets socials no son estables, sinó un

conjunt de processos que no deixen d’evolucionar per acció de l’ésser humà. Aquesta

disciplina pretén comprendre com els actors construeixen la concepció del món social

mitjançant eines conceptuals com ara l’assombro sistemàtic.

Estudi comparatiu transcultural de la societat humana i la cultura. Descriu, analitza, interpreta

i explica similituds i diferències socials i culturals. Per estudiar i interpretar la diversitat cultural

els antropòlegs culturals practiquen dos tipus d'activitats. L'etnografia (treball de camp en un

escenari cultural particular) i l'etnologia (estudi de les diferències i similituds socioculturals).

L'etnografia proporciona una explicació d'una comunitat social o cultural particular. Durant el

treball de camp etnogràfic, l'investigador recopila dades que organitza, descriu, analitza i

interpreta per construir explicacions. Tradicionalment, els etnògrafs viuen en petites

comunitats estudiant el comportament, les creences, els costums, la vida social, les activitats

econòmiques, la política i les religions locals.

L'etnologia examina, interpreta, analitza i compara els resultats de l'etnografia, les dades

recompilades en diferents societats. Utilitza les dades per comparar i contrastar, i per fer

generalitzacions respecte a les societats i les cultures. Pretén anar més enllà d’allò particular,

identificar i explicar les diferències i similituds culturals, posar a prova hipòtesis i construir

teories per millorar la nostra comprensió de com funcionen els sistemes socials i culturals.

L'antropologia social es diferencia de les ciències econòmiques i polítiques en el seu objecte

d'estudi, ja que aquest camp s'interessa generalment per grups pobres i sense poder.

(Kottak).

“La antropología es definida como el estudio de la otredad cultural, de la alteridad

cultural o de la diversidad cultural” (Boivin, Rosato y Arrivas, 2004). Per tant, parlem de

la otredad com objecte d’estudi de l’antropologia.

4. Contexto histórico de surgimiento de la disciplina

Segons Augé, la antropologia neix com a disciplina científica al segle XIX, però el seu

origen està estretament relacionat amb els grans canvis socials, econòmics i polítics

dels segles XVIII i XIX. En aquell moment, Europa viu un període d’expansió colonial, de

revolució industrial i de confiança en la raó i el progrés, heretada de la Il·lustració.

Els països europeus comencen a explorar, dominar i colonitzar grans territoris d